El lloro, conegut científicament comHarpe rufa, pertany al filo dels cordats, classe dels peixos ossis. En la jerarquia taxonòmica, la seva classificació és la següent:
- Regne: Animalia
- Filo: Chordata
- Classe: Actinopterygii
- Ordre: Perciformes
- Família: Scaridae
- Gènere: Harpe
- Espècie: H. rufa
Els noms comuns del lloro inclouen “lloro” en espanyol i “parrotfish” en anglès, reflectint el seu colorit i la seva forma distintiva que recorda a un lloro.
Descripció física i marcadors d’identificació
ElHarpe rufaés un peix de cos robust i comprimit lateralment, amb un cap gran i un morro prominent que li dóna el seu nom. La seva coloració varia, però generalment presenta tons verds, blaus i grocs, la qual cosa li permet camuflar-se eficaçment en el seu entorn coral·lí.
Marcadors d’identificació
- Forma del cos: Comprimit i robust.
- Coloració: Varía entre verd, blau i groc, amb patrons que poden ajudar en la identificació.
- Morro: Allargat i en forma de bec, similar al d’un lloro.
- Escames: Escames grans i llises que cobreixen el seu cos.
Rangs de mida i exemplars rècord
La mida del lloro pot variar considerablement, tot i que generalment arriben a longituds d’entre 30 i 70 cm. Els exemplars rècord poden arribar a mesurar fins a 90 cm, la qual cosa els converteix en un objectiu atractiu per als pescadors submarins.
Rango de mida mitjana
- Longitud mitjana: 40-60 cm
- Pes mitjà: 2-4 kg
Distribució de l’hàbitat i rangs de profunditat
El lloro es troba principalment als esculls de coral tropicals, on prospera en aigües càlides. La seva distribució geogràfica inclou l’Oceà Índic i l’Oceà Pacífic, especialment al voltant d’illes i costes tropicals.
Rango de profunditat
Prefereix aigües poc profundes, generalment entre 5 i 30 metres de profunditat, tot i que es poden trobar a profunditats de fins a 50 metres.
Comportament estacional i patrons de migració
El lloro exhibeix un comportament estacional que està relacionat amb la temperatura de l’aigua i la disponibilitat d’aliments. Durant les temporades d’aparellament, es concentren en àrees específiques on poden ser més fàcilment localitzats pels pescadors submarins.
Patrons de migració
- Primavera: Comencen a concentrar-se en àrees de desove.
- Estiu: Es dispersin en cerca d’aliment.
- Tardor: Tornen a zones de desove.
- Hivern: Romanen en aigües més càlides i profundes.
Nivell de dificultat de la pesca submarina i tècniques
Pescar el lloro pot presentar un nivell de dificultat moderat. La seva naturalesa cautelosa i el seu hàbitat en esculls poden complicar la seva captura. No obstant això, amb les tècniques adequades, es poden obtenir bons resultats.
Tècniques recomanades
- Espera i emboscada: Acostar-se lentament i esperar el moment adequat per disparar.
- Pesques amb esquer: Utilitzar cebos que imitin la seva dieta natural.
- Ús de la visibilitat: Aprofitar les aigües clares per observar i planificar la captura.
Millors mètodes de caça i recomanacions d’equip
L’equip adequat és crucial per a una cacera exitosa del lloro. Es recomana l’ús d’un fusell de pesca submarina de mida mitjana, així com un vestit de neoprè que ofereixi protecció i comoditat en aigües més fredes.
Recomanacions d’equip
- Fusell de pesca: Un de 75 a 100 cm és ideal.
- Trident: Útil per a apropaments ràpids.
- Mascareta i snorkel: Per a una visibilitat òptima.
- Vestit de neoprè: Protegirà contra talls i picades de corals.
Aplicacions culinàries i mètodes de preparació
El lloro és conegut per la seva carn saborosa i versàtil. La seva textura ferma el fa ideal per a diverses preparacions culinàries, des d’asado fins a ceviches i fregits.
Mètodes de preparació recomanats
- Ceviche: Marinat en suc de llimona amb ceba i coriandre.
- Asado: Cuinat a la graella amb herbes i espècies.
- Fregit: Empanitzat i fregit per a una textura cruixent.
Estat regulatori i límits de mida per regió
És important conèixer les regulacions locals sobre la pesca del lloro, ja que varien segons la regió. Molts llocs tenen límits de mida i quotes per protegir les poblacions de peixos.
Límits de mida
- Regió del Carib: Límite mínim de 30 cm.
- Oceà Pacífic: Límite mínim de 40 cm.
Estat de conservació i notes sobre sostenibilitat
El lloro afronta amenaces a causa de la sobrepesca i la destrucció de l’hàbitat. És fonamental practicar la pesca sostenible per assegurar la supervivència d’aquesta espècie. Es recomana seguir les regulacions locals i participar en pràctiques de conservació.
Alertes d’estat de conservació
- La IUCN classifica el lloro com a “Preocupació menor”, però es necessita un seguiment continu.
- Es promou la creació d’àrees marines protegides per preservar els seus hàbitats.